Pocs temes hi ha més interessants que aquells relacionats amb el món dels somnis.

Interessant perquè sembla que els somnis tinguin una iniciativa pròpia, que ens submergeixin en històries sovint estrafolàries, difícils de vegades o fins i tot impossibles d’entendre de manera literal.

La nostra ment inconscient, aquella que roman inaccessible en la seva major part quan estem immersos en el nostre dia a dia, quan dormim s’expressa i ens parla. Durant els somnis la ment es reorganitza, s’ordena i mostra en imatges allò que l’ocupa.

Els somnis venen apassionant el ser humà des dels temps més remots.

La cultura sumèria ( Orient mitjà, segles 4600-2650 a. C. ) ens dóna una de les referències més antigues de la humanitat pels somnis. Ells creien que els deus podien parlar als homes mitjançant el món oníric i els seus sacerdots, els Ensi, s’encarregaven de interpretar-los.

A Babilònia dividien els somnis en dues categories, els que eren enviats pels deus, els somnis bons i els que enviaven els dimonis, els malsons o somnis dolents.

Els egipcis , que també creien que a través dels somnis els deus es comunicaven, apuntaven els somnis importants en papirs. I com a mètode curatiu induïen els pacients a somiar buscant resposta a les seves malures.



Hi ha diferents tipus de somnis, alguns d’ells només són descàrregues diürnes, buidades, alliberació d’emocions. Si per exemple durant la jornada laboral hem tingut alguna mena de conflicte amb un company de feina, no és gens estrany que aquella nit somiem que ens hi barallem o reproduïm el conflicte del dia. No cal entrar en cap mena de interpretació per entendre de què va aquest tipus de somni.


Alguns somnis tenen la funció de compensar carències físiques o psíquiques que tenim quan estem desperts. Per exemple, algú que faci una dieta estricte per perdre pes, podrà tenir somnis on es menja tot allò que no pot menjar.


Per altra banda hi ha somnis més complexos, elaborats i totalment simbòlics. Aquests són els somnis realment interessants quan els treballem a consulta. La ment utilitza simbologia pròpia o col·lectiva com a llenguatge. Cal entrar en una interpretació per a treure’n tot el suc possible. Sovint un somni pot ser molt esclaridor i posar molta llum a un conflicte que viu la persona.



Val a dir que tothom somia. Somiar és un fet del tot necessari.

Durant la nit passem per diferents etapes de la son:


  1. Fase d'adormiment
  2. Fase de son lleuger, que consta de dues etapes
  3. Fase de son profund que també consta de dues etapes
  4. Fase de son paradoxal o fase REM. Rem és l’acrònim de Rapid Eyes Mouvement, que traduït al català seria Moviment Ràpid dels ulls. És durant aquesta fase quan se somia majoritàriament. La fase REM s’anomena paradoxal perquè el cos està profundament relaxat i algunes zones del cervell estan molt activades. Els ulls es belluguen sota les parpelles, com si estiguessin seguint objectes en moviment. D’aquí el seu nom.

S’han fet estudis que demostren que si es desperta a la persona de manera recurrent quan entra en fase REM, el seu estat d’ànim empitjora, pateix ansietat, depressió i es poden desencadenar brots psicòtics. Poder somiar doncs, resulta del tot necessari per mantenir la salut psíquica. Sembla ser que la fase de son profund és la que permet al cos descansar i la fase Rem la que descansa la ment, el psiquisme.



Abans comentava que els somnis utilitzen la simbologia com a llenguatge. La simbologia personal i la col·lectiva o arquetípica.

La simbologia personal és aquella pròpia de cada persona i depèn de les vivències i experiència personal. Si una persona ha tingut una experiència negativa amb una papallona, per exemple jugant de petit amb una papallona es va caure a un pou o a unes bardisses i va passar molta por, podrà haver associat una papallona a quelcom negatiu i que fa por. Aquesta associació papallona-por, és molt personal. Per esbrinar la simbologia d’aquest tipus cal recórrer a les associacions lliures. Seria preguntar a la persona en l’exemple d’abans: amb què associes tu una papallona, que és el primer que se’t passa pel cap? Així comprendríem que per aquesta persona una papallona simbolitza por o perill.

La simbologia col·lectiva o arquetípica és aquella comú a la humanitat, al menys a grups culturals extensos. Estaria relacionada amb l’inconscient col·lectiu del que parlava Carl Gustav Jung. En aquest cas ens és molt útil un bon diccionari de simbologia. Somiar amb aigua, amb foc, amb volar, en serien exemples concrets.

Cal fugir dels llibres de interpretació de somnis que són taxatius. Aquells que no tenen en compte per res la simbologia personal i que sovint confonen més que no pas ajuden.



Una bona manera de començar a treballar amb els somnis per qui hi tingui interès, és apuntar-los. Cal tenir una llibreta i llapis damunt la tauleta de nit. Quan ens despertem pel matí, el primer que hem de fer és intentar recordar algun somni. Tan bon punt el recordem cal apuntar-lo. Els somnis són extremadament fràgils i poden desaparèixer de la consciència en un tres i no res.

Seguidament, quan ens hi posem a treballar, cal subratllar tots els elements del somni i fer-ne una associació lliure. I consultar el diccionari de simbologia allò que no ens quedi clar.

Una vegada fetes les associacions i amb la simbologia aclarida, és molt probable que la història comenci a tenir sentit. Ens podem formular preguntes com les següents i d’altres que se’ns ocorrin:


  • De què m’està parlant aquest somni?
  • Què té a veure amb la meva situació actual?
  • Quina mena de missatge en puc treure?

Aprendre a treballar amb els somnis, segons la meva pròpia experiència i la de molts dels meus pacients, és treballar amb un material ric en contingut, amb una part de la ment inaccessible de manera habitual. És buscar respostes dins d’un mateix sovint esclaridores, reveladores i suggerents.

És obrir una porta al propi món intern.